troballa

Posant fil a l'agulla

Broda'm al cor un t'estimo,
que ningú pugui descosir.
En cadeneta dibuixada,
de fil d'or brodada
la paraula portaré marcada 
en el més profund del meu si.
Serà la meva insígnia
que em deixarà camí marcat.
Impossible de perdre'm 
si segueixo el fil
que fins a tu em portarà.
Reconec que de vegades
em falta manya en les puntades
i alguna cosa es pot descosir.
Per les nits intento aprendre,
a tallar i sorgir,
sentiments apedaçats 
a mida del teu vestit.
I com que de modista no en soc
sols puc trenar paraules,
intentant que sonin a música
per orelles regalades.
De puntetes passaré pel teu món
per si de cas
tu no et vols quedar amb mi.
Hi ha vestits que sols poden lluir
els que saben apreciar
el que costen de cosir.

Preciós el poema, veritat? No, no m'he fet poetessa. Ja m'agradaria saber escriure així, saber cosir amb paraules...

Avui, per una d'aquelles afortunades casualitats que de tant en tant ens alegren el dia, he trobat un bloc que m'ha encantat: Trossets del que penso.  L'escriu  Marta Aubà, l'autora d'aquest poema i de mots altres, tots preciosos, que podeu trobar al seu bloc. 

Mira que jo no en som gaire de llegir poesia, però m'he enganxat a llegir les seves. Aneu-hi i gaudiu!