ma, me, mi ...mo

Escric aquest post amb retard...

últimament tot  ho faig amb retard...

les fotos les vaig fer  ahir, ben prest, per estar  segura de tenir temps en algun moment del dia  per escriure aquestes línies...

(sospir...)

i és que  vaig tenir  una  gran alegria  quan varem arribar a casa després de passar gairebé  una  setmana a  Tortosa. A la bústia hi havia un sobre gran, dels que van recoberts a l'interior d'aquell plàstic  ple de bombolletes d'aire. No va ser  cap sorpresa, l'esperava... però em va alegrar molt  la tornada a casa després del cansament de fer maletes, recollir, deixar el pis de Tortosa en condicions, el viatge  sola  amb els  meus dos fills.... i en arribar: premi! 

Ja fa temps que  amb la Mònica ens escrivim i ens contem la vida, ens  animem mútuament i ens aconsellem... gràcies a ella últimament tenc  més ganes de cosir i de escriure en aquest  bloc (que tenc  molt descuidat...). La mònica és un SOL. Dels que brillen amb  força! I una persona molt creativa, en diversos camps (quina enveja, jo som monotemàtica: costura, costura i més costura...). I ho comparteix tot en el seu bloc: ma, me, mi...mo. No us encanta el nom? Jo el trobo d'allò més original i dolcet (em fa venir al cap nins petits jugant). 

Hi podeu trobar posts sobre temes relacionats amb la costura: li fa coses precioses a la seva nina(nena) i a la pepa (nina) de  la  seva nina, cus uns  conjunts de  llenceria per a  morirse!!!, 

receptes: fa unes  galetes que més que galetes són obres d'art, i té unes  receptes per a  llepar-se els dits...

manualitats per a fer  amb  els més menuts i també per als no tan menuts...

i ara  més, fa la "manualitat" més  bonica de totes: un nin! que està a punt d'arribar...

Aneu a conèixer-la!

Com deia, l'esperava el paquet... la Mònica m'havia demanat la meva adreça per enviar-me una cosa que havia comprat per a  mi... ja  us  ho he dit que  és un sol...però no m'havia dit què  hi trobaria  al paquet...

Això és el que  hi havia...visca! 

La revista (gairebé podríem dir  llibre de gruixuda que  és) de  Kireei, unes papallones xulíssimes en  uns colors preciosos (llàstima que les fotos no els fan  justícia) que  ha tallat ella mateixa, i una  targeta preciosa!

MOLTES GRÀCIES, GUAPA!

Ens ha fet  molta  il·lusió. La revista és xulíssima! De veritat! Plena d'idees i de fotos guapíssimes...

i les papallones són una passada...

La meva filla i jo hem xalat d'allò més enganxant-les una a una a la paret de la  seva  habitació

han omplert de color i de vida la paret on hi ha  el seu llit

a que són boniques...

Estic tan agraïda al món dels  blocs per haver-me presentat tanta gent... en especial la Mònica. Tot  i que no ens  hem vist mai la sento com la meva amiga... una  bona  amiga. L'altre  dia li comentava al senyor R que  és curiós com et pots sentir molt  més proper a algú que no saps quina cara fa (parlàvem, es clar, de la Mònica) que a amigues de tota  la vida.

Curiós.

Us  ha passat mai?